La Montesa Impala és el model més reeixit i popular de tota la producció de Montesa. Les múltiples versions que se’n van fabricar sumen més de 55.000 unitats produïdes, del 1962 al 1972, sense comptar el remake batejat com a Impala 2, fabricat entre el 1982 i 1988.
Remuntem-nos a l’any 1958: un jove Leopoldo Milà (Barcelona, 1921-2006) agafava la direcció del departament tècnic de Montesa després de la marxa de l’empresa de F. X. Bultó, juntament amb la majoria de l’staff tècnic, per fundar Bultaco. Milà tenia al cap un prototipus de 175 cc, un disseny novedós de moto de 2 temps, moderna, robusta i de línia senzilla i elegant. La fiabilitat havia de ser el seu punt fort, i el banc de proves escollit no podia ser més exigent: un recorregut de 3 mesos i 20.000 Km per les pitjors carretres i pistes imaginables, les de Àfrica.
El 1961 tres prototips del nou model van travessar Àfrica de sud a nord, en l’Operación Impala, una expedició summament popular i que donà nom al nou model.
Aquest es va presentar el 1962, i ben aviat es va convertir en un éxit comercial i esportiu. La Impala és d’una època en què amb poques modificacions les motos s’adaptaven a les disciplines més dispars: la Impala servia per dur el pagès al tros, per sortir a passejar, per travessar Àfrica, per competir en campionats de velocitat i per guanyar les 24 hores de Montjuïc. Tot en base al senzill monocilíndric de 2 temps i un superestable bastidor.
La Montesa Impala va ser premiada amb un Delta d’Or de disseny industrial el 1962. El mateix Leopoldo Milà va ser el pare de nous models de gran èxit, entre ells la Montesa Cota 247, distingida amb un Delta de Plata el 1967.
Milers d’Impales campen encara alegrement per les carreteres. Algunes impecablement restaurades, d’altres lluint orgulloses la pàtina que deixen dècades de serveis prestats. El característic petar del motor, el dipòsit arrodonit i el seient de guitarra i, en definitiva, la formidable honestedat del disseny de Polín Milà, continuen sent un referent en la producció motociclista estatal.
(Text extret del blog “Cinema sobre dues rodes“)